IDEOLOGIA

Som SOCIALCRISTIANS. I què coi vol dir això?

El manifest fundacional d'Unió Democràtica de Catalunya del 1931, i on la Unió de Joves s'acull, s'assenta sobre dos pilars bàsics: la defensa d'uns valors als servei de la dignitat de la persona i el compromís amb Catalunya com a nació.

El moviment socialcristià és un moviment polític i cultural d'inspiració cristiana i democràtica, autònoma en relació a les organitzacions eclesiàstiques.

Acabades les guerres napoleòniques s'inicien els dos grans moviments que protagonitzen l'antagonisme de classes: el capitalisme, que té el suport teòric del liberalisme econòmic i l'intent d'organitzar-se de la classe obrera, que acaba en el socialisme. Principalment a França, s'inicia un moviment entre els catòlics que s'encara contra el tracte d'injustícia que es dóna al treballador. I no solament a França, també O'Connell a Irlanda, Van Ketteler a Alemanya, Ventura a Itàlia; i així mateix a Holanda, Bèlgica i arreu d'Europa sorgeixen capdavanters del moviment social-cristià que aviat prendrà el nom de Democràcia Cristiana. La doctrina social cristiana es basà principalment en el repudi de l'economia liberal-capitalista i de la concepció absolutista de l'Estat per part del socialisme.

És, doncs, després de la primera guerra mundial que la idea política democratacristians es va realitzant per la creació de partits amb aquesta ideologia específica. Hi té un paper important el moviment obrer cristià -amb els seus sindicats, mutualitats, cooperatives- que aleshores és fort i ben organitzat.

A Euzkadi el Partit Nacionalista Basc també s'aferra en aquesta ideologia, i el 1931 es crea Unió Democràtica de Catalunya, que si en fundar-se no es declara expressament democratacristiana en té tot l'esperit.

Arreu del món i, molt especialment a l'Europa que estem construïnt, milions de ciutadanes i ciutadans comparteixen els nostres valors aplegats en partits democràtics d'inspiració social cristiana.

¿Una política d'inspiració cristiana pot tenir sentit encara?

La llibertat, la justícia social, el respecte als drets de la persona, un autèntic esperit democràtic, la pau i la solidaritat universals, el principi de subsidieritat, entre d'altres són lluny encara de ser una realitat. Per això una política d'ideal té sentit i és necessària en l'administració dels interessos públics, massa influïda pel materialisme i el domini de la tecnocràcia.

"És precisament en la situació moral i cultural de la societat moderna, amb les seves crisis profundes, que una orientació basada sobre les idees meta-polítiques, pren una nova importància i molt més gran. Ja no es pot parlar de la fi de les ideologies, perquè la necessitat d'un fonament moral de la vida personal i comunitària és sentit avui, més que mai, per la generació jove. Aquest fonament moral constitueix una garantia i un deure per a tots aquells que s'anomenen democratacristians". -La Democratie Crhètienne en Europe

Els valors que sempre ha defensat Unió:

Valors de l'humanisme social

· L'home i la dona com a persona, i la societat com a comunitat, formen un tot indissociable.

· Els sentit transcendent de la dignitat de la persona com a valor irrenunciable.

· El bé comú té prevalença per damunt dels interessos individuals.

· El principi de subsidieritat.

· El pluralisme social i ideològic.

· La força del diàleg. El refús a totes les manifestacions de violència.

· Funció social de la propietat privada. La justícia social i l'autonomia de la persona.

· La dimensió comunitària de la persona. La família, primera escola de sociabilitat i solidaritat.

· La protecció del més dèbil.

· Concepció ètica del treball.

La nació: una comunitat de persones

· Unió no vol aglutinar tot el nacionalisme. Volem cobrir un espai ideològic i social concret dins d'aquest nacionalisme, el qual hauria de ser una denominador comú de totes les forces polítiques catalanes fins a recuperar la nostra sobirania i la dignitat nacional.

· La nació amb la qual estem compromesos no és únicament un territori, una llengua, una cultura, una història... que també! És principalment unes persones que se'n senten i tenen voluntat de ser-ne.

Un partit de progrés

· Treballem contra la marginació i la combatem amb una política solidària contra l'atur.

· Practiquem una política medioambiental que tingui les i els ciutadans, tant els d'avui com els que ens succeiran, com a primers beneficiaris. Creiem en l'ecologia humanista.

· Promovem el lliure accés a la cultura.

· Som l'únic partit realment compromès amb una protecció real a la família.

· L'equilibri territorial és una prioritat en aplicació del principi de subsidieritat.

· No concebem els progressos tecnològics si no són al servei de la persona. Defensors i promotors del progrés real, ho fem únicament pensant en el progrés i desenvolupament integral de les persones

"La política ha d'estar impregnada d'esperit de sacrifici i ha de ser viscuda amb convicció moral. La Democràcia Cristiana vol realitzar, en la vida política de tots els països, l'esperit cristià de llibertat i fraternitat. No hi pot haver benestar humà sense moralitat, sense llibertat i sense cooperació entre les classes i les nacions. La reforma política ha de partir d'aquest principi, per llarg i difícil que sigui el camí a recórrer".

Luigi Sturzo, Itàlia (1919)

"Una altra causa del fracàs de les democràcies modernes per a realitzar la democràcia, és el fet que aquesta realització exigeix ineluctablement complir-se tant en l'ordre social com en el polític, i aquesta exigència no ha estat satisfeta. Els antagonismes irreductibles, inherents a una economia fundada sobre la fecunditat del diner (...) han impedit que les afirmacions democràtqiues passin a la vida social; i la impotència de les societats modernes pel que fa a la misèria i a la deshumanització del treball, la seva impossibilitat de sobrepassar l'explotació de l'home per l'home, han estat per a elles una amrga derrota".

Jacques Mairitain, "Cristianisme i Democràcia" (1943)

"La funció de l'Estat és necessària, però subsidiària; i aquí està el nus del debat. Doncs, si bé la persona és anterior a la societat i no rep els seus drets de l'Estat, el bé comú és superior als interessos individuals. I l'Estat ha de vetllar pel seu compliment. El principi de subsidieritat és tot al contrari de l'individualisme. Brota d'una concepció orgànica de la societat. I a l'Estat li toca la defensa d'aquesta societat orgànica. L'original de la doctrina social cristiana consisteix en aquesta articulació de la persona, de la comunitat i de l'Estat, que tant el liberalisme com el socialisme tendeixen a destruir per una sobrevaloració de l'individu o de la col·lectivitat".

Pierre Bigò

"No som una opció política conservadora. Ni som socialistes ni liberals. Som demòcrata-cristians. I prou. No cal que ho matisem. Tot el contrari, cal que ho reforcem. Defensant des del nostre personalisme comunitari la responsabilitat de cadascun de nosaltres amb els altres. Amb els més febles, en particular. La societat occidental ha viscut els últims decennis una considerable expansió que l'ha estigmatitzada com una societat de progrés. Però, aquest mateix progrés ha generat un ampli marge d'exclosos. Ningú millor que una Democràcia Cristiana fidel als seus orígens per a donar resposta integral a uns i altres problemes."

Duran i Lleida, J.A. Sessió de clausura del VIII Congrés del Partit Popular Europeu a Dublín. (1990)

· Bibliografia

Barberà, O. 2000. Unió Democràtica de Catalunya (1976-1978). Editorial Mediterrània.

Rigol, J. 1996. Política i comunitat. Editorial Mediterrània.

Rigol, J./ Cuatrecasas, L./ Llorens, D./ Pérez i Francesch, J.L./ Giró, J./ Escolà, M./ Vendrell, A./ Pont, F./ Duran i Lleida, J.A. 1994. Humanisme, societat i nació. Institut d'estudis Humanística Miquel Coll i Alentorn (INEHCA).

Letamendia, P. 1993. La démocratie chrétienne. París -P.U.F.

Duran i Lleida, J. 1991. Voluntat de servei. Editorial Timun Mas.

Arbol, N. 1990. I democristiani nel mondo. Cinisello Balzamo. Edizione Paoline.

Letamendia, P. 1989. Eduardo Frei. Paris. Beauchesne.

Raguer, H. 1989. El cristià Carrasco i Formiguera. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Mayeur, J.M. 1980. Despartis catholiques á la démocratie chrétienne. Paris Armand Colin.

Raguer, H. 1976. La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939). Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Tusell, J. 1974. Historia de la democracia cristiana en España. Madrid-Edicusa.

Alzaga, O. 1973. La primera democracia cristiana en España. Ariel, Barcelona.

Duroselle, J.B. 1951. Les débuts du catholicisme social en France. París-U.P.F.