MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA

Carrasco i Formiguera (Barcelona 1890-Burgos 1938) és un dels màxims exponents del nacionalisme català d’arrel cristiana de principis de segle XX.

El final dramàtic de la seva vida exemplifica el drama polític que patiren una bona part de catalans durant la guerra civil, la defensa de les seves idees li representà ésser perseguit a banda i banda del conflicte.

Doctorat en Dret i en Filosofia i Lletres, de jove milità a la Joventut Nacionalista de La Lliga Regionalista. El 1920 fou escollit regidor de la ciutat de Barcelona com independent per la Lliga i el 1922 participà a la fundació d’Acció Catalana. També creà i dirigí el setmanari nacionalista “L’Estevet”, setmanari que publicà unes caricatures que li comportaran l’empresonament a Burgos (1923-1924) per part de la Dictadura de Primo de Rivera.

Participà, en nom d'Acció Catalana i presidint la representació dels partits catalans, en el Pacte de Sant Sebastià on s’aconseguí el compromís de les forces republicanes espanyoles a garantir l’autonomia de Catalunya. L’abril de 1931, en proclamar-se la República, fou designat conseller del govern presidit per en Francesc Macià. Al cap d’uns mesos, fou elegit diputat per Girona a les Corts espanyoles, on es caracteritzà per la seva defensa personal de la llibertat religiosa i la integritat de l'Estatut de Núria.

Expulsat d’Acció Catalana, a mitjans de 1932, ingressà a la recent creada Unió Democràtica de Catalunya, on esdevingué un dels principals líders del partit i membre del Comitè de Govern a partir de 1933. Va jugar un paper clau en l'organització del partit i en la formulació de la seva doctrina i mantingué una intensa col·laboració amb la premsa de l'època i especialment amb la d'Unió.

Amb l’esclat de la Guerra Civil, Manuel Carrasco -així com Unió- mantingué la seva fidelitat a la República sense renunciar a l’ideari democracristià, fet que provocà el seu assetjament per part d’incontrolats. Aquesta situació desencadenà el seu trasllat a Euskadi com a representant de la Generalitat i, durant el viatge, ell i la seva família foren empresonats pel bàndol sublevat. Un Consell de Guerra celebrat a Burgos el condemnà a mort i fou afusellat el 9 d'abril de 1938, malgrat les intenses gestions realitzades -inclòs el Vaticà- per salvar la seva vida.

font: www.unio.org